La
Calçotada, la ressaca Sevillana.
Després
de les impressionants marques aconseguides pels companys de Club a la Marató de
Bcn, jo amb presento a la línia de sortida de la mitja de Valls, sense la
suficient preparació ni motivació per afrontar una de les mitges més exigents
de la província pel seu desnivell i també pel seu clima en aquesta època et pots
torbar molta calor o bastant de fred o fins i tot pluja.
Aquest any ha tocat ballar amb la més lletja,
dissabte ventós poc motivador i diumenge plujós amb canvi d’hora inclòs.
Sortida
amb un ritme còmode, no em vull cremar perquè porto més d’un mes sense rodar llarg
i no se com respondrà el cos a un esforç tant exigent com correspon aquesta
mitja.
De sortida ràpidament un grup de
sis corredors tots a la mitja. Van
passant els primers kms i mantenim el ritme a 3:50/3:55.
Arribem a la primera población Alió, els del
quart fan mitja volta i tornen, l’ Oscar va ben posicionat per poder atacar al tercer
i quart classificat, ell va en cinquena posició però per la cara que fa no va
molt sobrat ni possat.
Als
de la mitja, primera dificultat on és poden començar a marcar diferències a l’entrada
de la població i a la sortida on s’agafa un camí asfaltat que ens porta cap a
Bràfim, “Quin tros de pujadeta !!!!!!!” Amb els companys de grup vaig comentant
el recorregut, jo el tinc apamat.
Ara toca una zona poc còmode per còrrer, cap km. planer, ple de tobogans, en aquest punt agafem alguns de corredors que han comencen
a patir la duresa del recorregut.
Després d’aquest tram el grup ja solament el formem quatre. A la sortida de Bràfim un altre regalet del
circuit, dos trams de pujada força exigent i després un fals pla fins arribar a
l’encreuament de Vilabella on m’esperen els pares amb paraigües a la mà i una ampolla
d’isotònic, que no em caldrà perquè el sol va lluir poc, més aviat gens.
Seguim la carretera direcció a Puigpelat on
els terreny ja és una mica més favorable, seguim mantenint el ritme constant com
tota la cursa 3:55, en aquest punt pica una mica més d’aire i comença a ploure
amb més intensitat.
La baixada de
Puigpelat es fa força perillosa, amb corbes i molt mullada la carretera sembla
un petit riu, prenem les precaució pertinents,
ja solsament quedem tres del componentes del grup. En els últims kms. a mí em comencen a pesar
les cames degut a l’esforç acumulat al larg dels kms.
En aquell instant es
despenja l’últim company de viatge en quedem sols la primera noia (M. Sosa) i
jo, passat el Km. 17 intentem aumentar més de ritme, per apropar-nos a un grup
que portaven tota la cursa davant nostre
però, jo no puc em quedo en l’intent, sé m’estan fent massa llargs, estic notant la
falta de kms. de les últimes tres setmanes.
L’entrada a meta és força agraida amb una baixada que et permet fer-la
amb un bona ritme.
També
nomenar, el podi aconseguit pel company l’Oscar, al Quart de Marató “El Calçot”
amb una meritòria cinquena posició, després de passar un petit estat febril els
dies previs a la cursa, que el va deixar just de forces. S’ha de seguir apretant que pots donar més,
tot els teus companys n’estem començuts, tu pots!!!!
Cal
remarcar la bona organització sobretot buscant la comoditat dels corredors,
tenint tots els serveis bàsics ben coberts i sense aglomeracions. En curses com
aquesta no es busca la massificació de
la prova, ni els corredors que participem busquem grans marques. Han aconseguit una mitja diferent més propera
al corredor i a l’acompanyant.
Amb
aquesta cursa dono per tancada la primera part de la temporada, ara toca recuperar forces i ganes per seguir
competint la segona part de l’any amb la mateixa exigència que he fet la
primera.
Berlín
i Tgn m’esperen. Ens veiem al Juny !!!!!!!!!!!!!!!!
By Marcel
No hay comentarios:
Publicar un comentario