jueves, 31 de enero de 2013

MARATÓ COSTA DAURADA TARRAGONA 2017. 20/1/2013


Arriba el dia de competir,  segurament les condicions metereològiques no acompanyaran, però s’ha de creure en un mateix.  Esmorcem fort i em vesteixo per anar a recollir el dorsal;  fot un vent i un fred de collons!!!!!!!!!!, 

 
A les 8:20 toca escalfar una mica el cos,  ja ens em posat el tratge de “Romà”  per còrrer per la Tarragona ventosa.
Vaig al riu, lloc mític pels Francolins, per fer un bon escalfament, el faig sól, el company ha fet campana, segurament està encara recollint el dorsal. 
Quin fiasco els de l´organtizació. El dissabte van tenir problemes i no els van poder repartir. 

Quan acabo l’escalfament apareix l’Àlex que em ve a buscar;  malles i jersey fora i amb l’Albert ens dirigim els tres cap a la zona de sortida.  Allí hi ha més ambient, “cap passada” ni l’hora 8:45 ni el temps no acompanyen.  
Ens trobem al Presi que ens ha vingut a donar un cop de mà.  Com sempre ens dona quatre consells bàsics i marxa per veure la sortida.

 
Música a fondo i PUMMMMMMMMMMMMM,  tots a còrrer. Estem tots dos davant, per fer els primers metres tranquils sense empentes. Correm els primers kms. massa ràpids, anem a favor de vent però hi ha moltes ràfeges laterals per tot l’espigó, tant d’anada com de tornant. 
 La tornada la faig una mica més còmode. L’Àlex su ha pres una mica més en calma que jo.
 A la zona del Port esporitu m’espera el Plàstic. El veig desde lluny amb la senyera al cap i al passar jo, s’incorpora a la cursa.



Em comenta que com vaig:“Molt còmode” li dic. Doncs vinga, Forti de la Reina, Arrabassada, Savinosa, ciutat Residencial a ritme, segurament una mica massa passat de voltes.
Bufa aire lateral hi ha moments que ens desvia de la nostra trajectòria. 
A la tornada el Plàstic “Expert maratonià” va dient que recuperem perquè anem massa ràpid,  però jo em noto molt fort. 
Una altre vegada Forti de la Reina,  el pugem com a motos, “segurament massa ràpids”,  passem per meta segueix havent molt poc ambient. 
Sortint del Serrallo ens espera el Peio, que també ens ve acompanyar.  Ens saludem ,però jo en aquests moments vaig per feina i no estic per desconnectar massa,  passem la mitja quasi a 1:23 ufff,  però ja esta fet. Allí tinc tota la familia la Cris, nens i els Pares i com sempre l’incombustible tiet Albert, està a tot els llocs possibles.



 
Per la pujada de Tabacalera començo a notar una mica l’esforç, ja no vaig tant còmode, arriba l’última zona més complicada de desnivell: La Rambla. Aquí intentem fer-la amb una mica més en calma però ni així, pugem forts (tossuts).  A la rambla tampoc hi ha molt ambient runner.  Ens creuem amb els corredors que ens perseguixen, un d’ells l’Àlex a bon ritme fins aquest moment. 



 
El recorregut ens fa sortir de la ciutat, direcció als Barris. Són el pitjors kilòmetres. Anem a una zona molt descoberta i el vent  bufa amb la seva màxima potència.  
Pujant la Rambla de Camp Clar, noto bastant de cansament “el vent i el ritme excessiu esta fent escralls”,  ens canten que vaig en 12 posició. “Ufff no aguantaré, estic reventat”;  el pas per la Pista d’atletisme de Camp Clar, “Quins bons records”. A a la sortida ens creuem amb l’Alex i aquí ni ell ni jo ja no fem bona cara.

 
La tornada cap a Tarragona se'ns fa eterna.  El vent d’esquena ens fa còrrer més del que podem,  tenint que allargar massa la passa i això em fa que al km. 35 hagi de parar per estirar la cama dreta. 
 M’intento hidratar una mica.  Li dic al Plàstic, “Traquil que arranco i arribo”,   encara que he perdut moltes posicions, no passa res.
 Fins al Kms 37 no tornem a trobar  un avituallament,  agafem botella isotònica i aigua per continuar.

 
Passem pel  pont del Francoli,  he perdut totalment el ritme que portava, faig el que puc per acabar, la baixada cap el Serrallo se´m fa interminable. Pujada d’adrenalina al passar per contra meta i despedida del Plàstic, uffff ja queda poc. 
Allarguem una mica mes del rellotge i tornada cap a meta, recta final per disfrutar.  Finalment he pogut renovar el carnet un any més de Sub-3H.







Acabar aquesta marato m’ha costat molt, tant per el circuit i el dia.

 Gràcies companys per ajudar-nos!!

                                                                                                           By Marcel

5 comentarios:

  1. Company una altra marató al sac, aquesta precisament no era la més planera. De totes les curses se n'apren alguna cosa, en una marato tres vegades més.

    Només felicitar-te per la teva valentia i l'esforç sobre humà que vas fer per acabar. No era fàcil fer-ho amb aquelles condicions. Molt de gust poder-te donar un cop de mà, només faltaria, els Francolins som així, és la petita gran diferència.

    Que gaudeixis molt d'aquesta medalla i que en vinguin moltes més!

    Sou uns crack!!

    ResponderEliminar
  2. Gracies, presi còrrer al costat teu va fer molt gratificant; Ja ets tot un personatge a tgn. Jo vaig escolat desde Vinga Plàstic que tu pots!!!!, ostres Plàstic vinga a tope!!!! o bé fins i tot desde dalta d'un balcó vinga Padri!!!!!.
    Si l'agessis competit no tinc cap dubte que ara mateix tindriem un Francoli dalt d'un podi de una Marato.

    No tingues cap dubte tú ets una part important del notre éxit.

    Seguirem remant, el camí es llarg.
    Salut.

    ResponderEliminar
  3. Bona crònica company, però és impossible arribar a copsar com ho vam passar de malament, almenys jo. Tu, com a mínim, vas tenir recompensa. Jo he d'anar a recuperació al març per aprovar. Casun.

    ResponderEliminar
  4. Alex en el estado de forma que estás, si consigues mantenerlo, en BCN has de bajar si o si. Creo que has de colocarte con el guia de sub-3h y pasar con mas calma la media, 1h28-1h29, y no sufrirás tanto la segunda. Venga que lo mereces!! (y lo vales).

    ResponderEliminar
  5. Que bonica i que cabrona que pot ser la marató! L'enhorabona pel gran esforç físic i mental. Brutal!

    ResponderEliminar