Arriba el dia de competir, segurament les condicions metereològiques no acompanyaran, però s’ha de creure en un mateix. Esmorcem fort i em vesteixo per anar a recollir el dorsal; fot un vent i un fred de collons!!!!!!!!!!,
Vaig al riu, lloc mític pels Francolins, per fer un bon escalfament, el faig sól, el company ha fet campana, segurament està encara recollint el dorsal.
Quin fiasco els de l´organtizació. El dissabte van tenir problemes i no els van poder repartir.
Quan acabo l’escalfament apareix l’Àlex que em ve a buscar; malles i jersey fora i amb l’Albert ens dirigim els tres cap a la zona de sortida. Allí hi ha més ambient, “cap passada” ni l’hora 8:45 ni el temps no acompanyen.
Ens trobem al Presi que ens ha vingut a donar un cop de mà. Com sempre ens dona quatre consells bàsics i marxa per veure la sortida.
La tornada la faig una mica més còmode. L’Àlex su ha pres una mica més en calma que jo.
A la zona del Port esporitu m’espera el Plàstic. El veig desde lluny amb la senyera al cap i al passar jo, s’incorpora a la cursa.
Em comenta que com vaig:“Molt còmode” li dic. Doncs vinga, Forti de la Reina, Arrabassada, Savinosa, ciutat Residencial a ritme, segurament una mica massa passat de voltes.
Bufa aire lateral hi ha moments que ens desvia de la nostra trajectòria.
A la tornada el Plàstic “Expert maratonià” va dient que recuperem perquè anem massa ràpid, però jo em noto molt fort.
Una altre vegada Forti de la Reina, el pugem com a motos, “segurament massa ràpids”, passem per meta segueix havent molt poc ambient.
Sortint del Serrallo ens espera el Peio, que també ens ve acompanyar. Ens saludem ,però jo en aquests moments vaig per feina i no estic per desconnectar massa, passem la mitja quasi a 1:23 ufff, però ja esta fet. Allí tinc tota la familia la Cris, nens i els Pares i com sempre l’incombustible tiet Albert, està a tot els llocs possibles.
Pujant la Rambla de Camp Clar, noto bastant de cansament “el vent i el ritme excessiu esta fent escralls”, ens canten que vaig en 12 posició. “Ufff no aguantaré, estic reventat”; el pas per la Pista d’atletisme de Camp Clar, “Quins bons records”. A a la sortida ens creuem amb l’Alex i aquí ni ell ni jo ja no fem bona cara.
M’intento hidratar una mica. Li dic al Plàstic, “Traquil que arranco i arribo”, encara que he perdut moltes posicions, no passa res.
Fins al Kms 37 no tornem a trobar un avituallament, agafem botella isotònica i aigua per continuar.
Allarguem una mica mes del rellotge i tornada cap a meta, recta final per disfrutar. Finalment he pogut renovar el carnet un any més de Sub-3H.
Acabar aquesta marato m’ha costat molt, tant per el circuit i el dia.
By Marcel