XXIV Cross Ciutat de Valls. 2/12/2012

Després de una llarga temporada sense cap cursa i entrenant de forma una mica anàrquica, tornava a posar-me un pitrall i la samarreta del club.

Amb un parell de kilos extra, peró de moment no cal fer comanda extraordinària per una talla L.

I per primera vegada competint en un cross. Ja tocava.
36 anys i  veterà (encara que amb aparença de 25 anys), però preferia fer el cross llarg entre promeses, seniors i alguns veterans amb benzina de 20 anys.

Matí fred amb molt vent, que molestava bastant en un tram del circuit. Bon escalfament amb dos capos, Jordi Garcia i Sergi Hidalgo, que em van explicar secrets sobre els cross i d´aquell circuit.

 Circuit de terra en bon estat, al qual s´havien de donar 6 voltes.  Primer tram picant en pujada, un parell de bones rectes, gir a la dreta de 180 graus amb toll per esquivar i part final en lleuger descens. En total gairebé 9 kilòmetres.

Per al futur haurem de millorar la telemetria, ja que no vaig comprovar que eren 6 voltes fins que acabava la cinquena. Empanao rules!!

 

Sortida a ritme de por, millor no entrar en fanfarronades. Als 400 metres ja veig que els del davant són d´un altre nivell. Ja ho sabia, però el ritme que portaven de sortida, van aclarir dubtes.

Marxen Jordi Garcia, Roger Jardi, Xavi Queral, Eduard Queralt, Sergi Hidalgo i un parell més. Per darrera d´aquests es forma un altre grup de cinc atletes. Encara que a un ritme de 3.25, la sortida és molt ràpida. Jo marxo una mica per darrera amb un corredor de l´Igualada. El cross és llarg i s´enganxa a les cames.

Passada la primera volta, el d´Igualada afluixa i jo vaig amb força.

En algún tram puc gaudir amb el frec a frec que porten Jordi Garcia i Xavi Queral.  Sergi Hidalgo ha tingut una caiguda al revolt amb fang i ha d´abandonar. Segons em va dir al dia següent cop a la cadera i genoll rascat, es recuperarà aviat.

Les voltes van passant, porto ritme constant i vaig passant corredors que havien sortit massa optimistes. El circuit no és tècnic, no cal treure el #modokilian  jejeje

Ja no hi ha grupets, el cross ha posat a cadascún on li toca, i no et pots amagar en un grup. El final és una lluita contra tú mateix i el vent de cara.

Entrem a la darrera volta i passo a un altre atleta d´Igualada. Intento deixar-lo amb canvis de ritme, pero no hi ha manera, el tio es dur de pelar. Tinc confiança en el sprint final, i vaja, llavors aprofita i m´ensenya les soles enfangades. Necessitem sèries curtes amb urgència!!

Final en 8ª posició, a un ritme de 3:34/km  i arribant més sencer del que pensava. Tornaré a fer algún cross, segur.

La victòria al sprint per Xavi Queral (que venia de fer 1:09 a la mitja de Tarragona) amb el crack Jordi Garcia segon.

                                                     Amb Jordi Garcia (2º), gran atleta i amic 

Després del cross, va arribar el millor. Pasta party per recuperar a casa del Jordi Garcia i xerrada en familia. El seu mono de peluix, gràcies a Unai i Clara, va patir més que jo durant la cursa.

I agraïr especialment als companys del club i sobretot amics, que us heu preocupat i animat durant la última temporada fotuda que he passat. Així com el Raúl Gómez, Sergi Hidalgo, Robert Tarragó, Victor Gonzalez, Ferran de Torres i molts més d´aquesta gran familia.  Sou grans!!

                                                                                                         By Peio