MITJA MARATÓ DE PRAGA. 1/4/2012

La intenció quan vaig sortir de casa disposat a agafar l’avió era fer una cursa ràpida, els entrenaments dels últims dies amb tirada llarga a la marató de BCN inclosa de 33 Km’s havien anat bé.

Només baixar de l’avió ja vaig veure que el cap de setmana seria difícil, tot estava ennuvolat com era d’esperar, pluja suau i un vent moderat.

Per no començar amb mal peu el cap de setmana vaig pensar que no passa res, millor que faci mal temps el divendres que no pas l’endemà.

Poca estona passejant pel centre perquè el dia estava de mil dimonis i en només una estona al no portar roba de pluja ens vam fotre xops. Ens acostem a l´expo de la mitja a recollir el pitrall i retirada cap a l’hotel a descansar i a mirar la tele, quins collons!!

L’endemà només posar el peu a terra vaig fer el que sempre havia de fer quan vivia aquí, mirar per la finestra. No hi ha manera xiquet,  en aquest país no es veu el Sol ni en pintura. No només estava núvol sinó també seguia plovent i els arbres de davant anaven de banda a banda.

Com que la cursa era a les 12 del migdia, baixo al menjador i em foto literalment com el kiko per no perdre el costum. Recolleixo a la meva amiga i anem cap a la línia de sortida.

Molt bon ambient però molt de fred i fa molt mal dia per còrrer.

Sabeu aquells dies d’hivern que fa mal temps i no et ve gens de gust còrrer? Doncs així era, que poc em venia de gust treurem els pantalons llargs i quedar-me amb pantalonets.

Veig els keniates que es dirigeixen cap a una zona del riu Moldava a fer l´escalfament, m’animo una mica i sense treurem res de roba començo a trotar una mica en direcció a ells.

Tots i la pluja no para de venir gent, corredors, seguidors, amics, acompanyants i una hora abans del tret de sortida hi ha un ambientasso total. Aquesta és una mitja internacional en tota regla, moltes tanques, banderes, presentacions dels crack de cada país, televisió en directe, no hi manca de res.

Després d'escalfar una mica ja entro en calor i em despullo, dubto si còrrer amb la samarreta de tirants o amb una llarga i córrer amb guants o sense. Al final samarreta de tirants i guants. Primera fila amb l'elit de la gent de color i després la resta de mortals.

Tret de sortida i a fondo, volia veure si m’acostava a 1:16 i per fer aquest temps no es pot regalar ni dos metres. Primer cinc mil on time 17:51 i amb bones sensacions, l´única sorpresa es que hem trobo un avituallament amb gots d’aigua i al intentar beure veig que agafo més aire que aigua i em passo uns metres sense ritme i fent rots sense parar. Decisió: no veure més aigua, pel dia que fa no crec que em deshidrati.

Passem el deu mil 35:56 al meu crono, això va de perles penso, anem bé. Animo una mica perquè veig que avui vaig amb grup i no he de tirar del carro jo solet. Al meu grup hi ha la primera noia blanca i porta una llebre que va xiulant i llavors penso, aquí anem bé, no m’he de desenganxar d’aquest grup i endavant.

 Passem el 15 i m´adono que he fet aquest cinc mil més ràpid que el segon 53:50 i seguim on time per una gran marca. Amb la mentalitat posada amb aquest últim tram penso que sóc capaç de fer un altre cinc mil a aquest ritme. Conec el recorregut i sé que ja tornem al centre i toca anar riu avall, això em motiva. Quilometre 16 i encara tinc forces però en sec començen les complicacions, l’aire bufa moltíssim i davant venen tres tobogans importants. Els cinc que anàvem a grup ens posem en fila india i seguim corrent a tot drap però miro el temps de pas i veig que hem perdut 10 segons.Sense voler aquesta segueix la tònica dels últims 4 on perdo entre 5 i 12 segons per quilometre per culpa del puto vent.

A l’ultim quilometre fem un gir per sobre d’un pont i el sentit del vent ja canvia, això eem permet agafar un altre cop el ritme de 3:39 però ja veig que l´1:16 se m’escaparà.

No passa res, entro a meta molt i molt content de les sensacions de la cursa i de l´estratègia escollida.

Cal destacar el guanyador de cursa que es va quedar a tan sols 20 segons del record del món....però com collons es pot córrer d’aquesta manera en aquelles condicions? Atsedu Tsegay, etíop i 20 anys!!

La propera ja és la traca final, encara no tinc decidit com correré la marató.
 Ara mateix només tinc ganes de fer una cursa intel·ligent de menys a més i baixar de les tres hores.
 Quan corres fora de casa depén molt de les condicions meteorològiques, o sigui que a veure que ens trobem per Massachusetts.

                                                                             
                                                                                By Plàstic