sábado, 29 de diciembre de 2012

5000 METRES PER LA MARATÓ DE TV3. TARRAGONA. 16/12/2012

Tocava fer una nova cursa i continuar agafant ritme, que la gent està molt forta!! Era un dia complicat, ja que la nit anterior tocava sopar de feina. Fins un parell de dies abans vaig estar dubtant si fer alguna cursa (coincidia amb la mitja i 10 kilòmetres de Salou) o "darlo todo en los bares".
Finalment, i per tal d´evitar el naufragi en alcohol, aquesta va ser la cursa escollida. Al costat de casa i curta, encara de màxima intensitat des de la sortida.

A les 03:30 hores ja estava al llit, però a les 08:00 hores quan va sonar el despertador, ufffff...........
Bon escalfament per les pistes del CAR Francolí, on vaig trobar-me amb Adriano Santaella, i el vam fer junts. S´havia d´arribar a la sortida amb les cames ja "on fire". Uns quants progressius per la recta del moll de costa, un dels piques francolins més habituals.
Bastants corredors, és una cursa solidària i hi ha molts que van a fer un rodatge sense més pretensions.
 Moltes samarretes verds dels Bikila, que tenen un equipàs. Entre ells els dos favorits, Mohssen i Javier Jaimes. També havia alguns triatletes que estàn començant ara la seva temporada.
Sortida ràpida, és important agafar posicions i comprovar com està el personal. Jo vaig sortir amb la pretensió d´aguantar Mohssen i Jaimes tot el possible, ara mateix a l´abast de poca gent.


                                                         Sortida sense por.......



Pugem Pere Martell i ja anem un grup de cinc, i amb un petit canvi de ritme de Jaimes ens quedem els tres. La dificultat d´aquest 5000 és a la seva primera meitat, que es en pujada des de el moll de costa fins el Balcó del Mediterrani.
A meitat de Ramon i Cajal, m´agafen uns metres que ja no puc recuperar. Vaig regulant en pujada, i a la Rambla Nova, encara que els tinc a la vista, els ritmes són molt alts.
Mohssen, un gran tio, es gira un parell de vegades i al veure que vaig jo darrera, em fa un gest amb la ma per tal que m´ajunti amb ells. Però el calentón per recuperar els quinze metres seria important i encara quedava molt.
Quan arribem al Balcó del Mediterrani, comprovo que darrera meu venen uns quants Bikilas, però molt lluny. Comença la part més "fàcil" en perfil descendent. Em vaig creuant amb molts runners que em donen ànims, però la dupla del davant està intractable.
Arribada a meta, content pel temps i amb la sensació de que es pot donar una mica més.


Tercera posició, però necessitarem més sèries de qualitat per millorar els ritmes en aquestes curses curtes. Temps final de 16:45, a 3.21/km.
Després va tocar esperar pel lliurament de trofeus, i marxar corrent a Sant Pau per arribar a veure el cross. Unai em va ensenyar com es corre en negatiu, de menys a més. Jo encara no he après........


                                                                                                                 By Peio

jueves, 13 de diciembre de 2012

CURSA DE MUNTANYA DE LA RIERA DE GAIÀ (9 km i 21 km) 09/12/12


Avui a la Riera hi fa fred però el sol escalfa una mica. Arribo d’hora; aquesta no és una cursa qualsevol, no...  avui corro la meva primera cursa amb els companys del Club Atletic Francolí.
Quan arribo ja hi ha el Marcel amb la meva nova equipació. Em va de conya! El valent del Marcel corre la cursa de 21 km i el Jordi i jo la de 9 km.

" El Pare Noel, en Bou Marcel i el presi"

La sortida dels de 21 km és 40 minuts abans de la nostra; mentre escalfem pel circuit esperant la nostra sortida, ens creuem amb els primers corredors de la de 21 km entre els quals, com no podia ser de cap altre manera, hi ha el Marcel.


És l’hora. Normalment no em col·loco en les primeres posicions de sortida, però com avui som pocs, m’hi poso sense problemes. Des de la segona filera veig el Jordi davant de tot, amb els top de les curses populars.

"desde el principi, amb moltes ganes"

Tret de sortida! Surto fort per agafar bones posicions, no vull sortir malament i passar-me la cursa avançant corredors, cosa que pot resultar difícil en alguns punts de recorregut. Durant un kilòmetre vaig bé, però trobo que potser el ritme és massa ràpid per a mi i decideixo prendre-m’ho amb més calma, que si no a les pujades patiré més del normal... Als 2 kilòmetres i escaig comencen les pujades... Collons! Sort que m’he dosificat... a partir d’aquest punt començo a deixar enrere alguns d’ aquells que han sortit més forts que jo.
El circuit està bé, amb pujades i baixades bastant pronunciades; no se si és tècnic o no, no hi entenc gaire d’això; només se que a les baixades has d’anar amb compte a no deixar-t’hi els turmells.
El meu ritme és bo; porto enganxats de de fa 3 o 4 kilòmetres dos nois al darrere que, quan m’equivoco de camí al 2n avituallament, em segueixen... sort que ens avisen, que si no ja la tenim liada! A la última pujada els deixo enrere i continuo tot sol fins a la línia d’arribada. Els últims 2 kilòmetres són molt ràpids i em sento fort; avanço força corredors i vaig a poc més de 4’ el km, cosa que per a mi, i més al final d’una cursa, és una proesa. Es comencen a notar els meus rodatges amb el Club!

Arribo. Faig 41’22’’, bon temps; posició 28. Està bé però crec que ho hagués pogut fer millor. He d’aprendre a llegir les curses.

" aquest estil promet..."

El Jordi ha arribat 4t, amb un bon temps, 34’22”, però amb mal regust, ja que s’ha equivocat de camí i ha perdut un temps valuosíssim que segur que li hagués permès lluitar per la victòria. Una llàstima! M’hagués agradat veure’l al cap damunt del podi.

" cent metres mes de cursa i otro gallo cantaria"

El Marcel arriba amb 1h36’16”, quin crack!, ha estat una una cursa molt dura i tambè s’ha equivocat un moment de camí, (s’hauria de millorar la senyalització del circuit de cara a les properes edicions) s’el veu bastant fresc tot i la duresa, crec que està satisfet.

" estil inequívoc, és el Bou"

Bé, i fins aquí la meva primera crònica d’una cursa, i espero que no sigui la última!   

8        Sardà Boada Marcel    C.A. Francoli   1:36:16
50     PONS NOLLA JOSE    C.A. Francoli 1:53:17

4  FERNANDEZ SANGRA JORDI    C.A. FRANCOLI 0:34:22
28                Sola verge Xavi             C.A. FRANCOLI    0:41:23

  By    Xavi                          

domingo, 9 de diciembre de 2012

XXIV Cross Ciutat de Valls. 2/12/2012


Després de una llarga temporada sense cap cursa i entrenant de forma una mica anàrquica, tornava a posar-me un pitrall i la samarreta del club.

Amb un parell de kilos extra, peró de moment no cal fer comanda extraordinària per una talla L.
I per primera vegada competint en un cross. Ja tocava.
36 anys i  veterà (encara que amb aparença de 25 anys), però preferia fer el cross llarg entre promeses, seniors i alguns veterans amb benzina de 20 anys.

Matí fred amb molt vent, que molestava bastant en un tram del circuit. Bon escalfament amb dos capos, Jordi Garcia i Sergi Hidalgo, que em van explicar secrets sobre els cross i d´aquell circuit.

 Circuit de terra en bon estat, al qual s´havien de donar 6 voltes.  Primer tram picant en pujada, un parell de bones rectes, gir a la dreta de 180 graus amb toll per esquivar i part final en lleuger descens. En total gairebé 9 kilòmetres.
Per al futur haurem de millorar la telemetria, ja que no vaig comprovar que eren 6 voltes fins que acabava la cinquena. Empanao rules!!

 
Sortida a ritme de por, millor no entrar en fanfarronades. Als 400 metres ja veig que els del davant són d´un altre nivell. Ja ho sabia, però el ritme que portaven de sortida, van aclarir dubtes.




Marxen Jordi Garcia, Roger Jardi, Xavi Queral, Eduard Queralt, Sergi Hidalgo i un parell més. Per darrera d´aquests es forma un altre grup de cinc atletes. Encara que a un ritme de 3.25, la sortida és molt ràpida. Jo marxo una mica per darrera amb un corredor de l´Igualada. El cross és llarg i s´enganxa a les cames.

Passada la primera volta, el d´Igualada afluixa i jo vaig amb força.
En algún tram puc gaudir amb el frec a frec que porten Jordi Garcia i Xavi Queral.  Sergi Hidalgo ha tingut una caiguda al revolt amb fang i ha d´abandonar. Segons em va dir al dia següent cop a la cadera i genoll rascat, es recuperarà aviat.

Les voltes van passant, porto ritme constant i vaig passant corredors que havien sortit massa optimistes. El circuit no és tècnic, no cal treure el #modokilian  jejeje

Ja no hi ha grupets, el cross ha posat a cadascún on li toca, i no et pots amagar en un grup. El final és una lluita contra tú mateix i el vent de cara.

Entrem a la darrera volta i passo a un altre atleta d´Igualada. Intento deixar-lo amb canvis de ritme, pero no hi ha manera, el tio es dur de pelar. Tinc confiança en el sprint final, i vaja, llavors aprofita i m´ensenya les soles enfangades. Necessitem sèries curtes amb urgència!!

Final en 8ª posició, a un ritme de 3:34/km  i arribant més sencer del que pensava. Tornaré a fer algún cross, segur.
La victòria al sprint per Xavi Queral (que venia de fer 1:09 a la mitja de Tarragona) amb el crack Jordi Garcia segon.


                                                     Amb Jordi Garcia (2º), gran atleta i amic 

Després del cross, va arribar el millor. Pasta party per recuperar a casa del Jordi Garcia i xerrada en familia. El seu mono de peluix, gràcies a Unai i Clara, va patir més que jo durant la cursa.

I agraïr especialment als companys del club i sobretot amics, que us heu preocupat i animat durant la última temporada fotuda que he passat. Així com el Raúl Gómez, Sergi Hidalgo, Robert Tarragó, Victor Gonzalez, Ferran de Torres i molts més d´aquesta gran familia.  Sou grans!!

                                                                                                         By Peio

 

 

 

sábado, 1 de diciembre de 2012

SOME PICTURES TO REMEMBER...

 "concentració crucial en els quilometres previs"

 " Robert Tarragó, la meva parella de ball "

" sempre hi ha corredors amb més estil que nosaltres "

" segueix el ball..."

" això és doping, descarat !! "

" el nostre bou sempre dona el 200% "

" sempre hi ha el qui s'ho pren amb alegria "

" el bou contra qui fagi falta !!"

" lluitant fins al final "

By C.A. FRANCOLI   

miércoles, 28 de noviembre de 2012

MITJA MARATÓ TARRAGONA 2012

Un cop més arriba l’últim diumenge de novembre i els últims anys ja sabem que vol dir això: apretar el cul durant 21 km. Ens presentem uns quanta components disposats a donar el màxim de nosaltres mateixos per deixar ben a dalt el nom del club, tot dins de les nostres possibilitats i sobretot havent entrenat molt dur els mesos previs.


" Preparats pel tret de sortida"

Aquest any em presentava a la sortida amb la intenció d’apropar-me a l’hora 20, però alguns rodatges controlats em suggerien que no fos tan ambiciós i que sortís més tranquil. Així ho vaig intentar i el primer quilòmetre el vaig passar en 3’40 seguint un corredor que respon al nom de Bou i que corre com a tal. Vaig pensar que el fàcil es mirar-se els bous des de la barrera i em vaig ajuntar amb un grupet on anava el David Lago corrent a bon ritme.

 Arribem a la zona de pujada a ritme ràpid però aquí és inevitable perdre uns segons i unes forces que passen factura al final. Des del final de La Rambla fins el Serrallo la cursa és molt fácil i es va volant, cosa que fa que passi el 10.000 en 38’09, MMP en aquesta distància i això que el Plàstic diu que el garmin li va pitar uns 150 metres abans.

 En aquesta zona van començar les molèsties al  meu inefable isquiotibial dret…que hi farem, és meu i això no ho puc obviar. Arribo al Serrallo on l’Anna em dóna el meu “doping” d’Isostar  i arribem al tram més difícil per mi: la zona del Miracle i l’escollera. Suposo que portar 15 quilometres a les cames també contribueix. Aconsegueixo com puc mantenir un ritme de creuer de 4 per quilòmetre, no sense patir, però veig que passa ràpid el temps entre quilòmetres, a vegades sorprenentment ràpid, tant que em pensava que anava a fer 1h23, fins que em trobo passant el km 19 en 1h14 i alguns segons.

Apreto més el cul si cap quan arribo al tram on hi ha públic animat per que ja puc olorar l’arribada. Faig la corva i oh, merda!, està a punt de canviar el crono a 1h22 (sempre m’oblido dels 97 metres maleïts). Faig un sprint dels meus i passo la primera estoreta per sota…oh, wait!, sembla que al final la que val és la segona estoreta.1h 22 clavat.

Estic content perque per fi trenco la maledicció i no faig 1h22 i un segon.
Tots estem mitjanament contents, alguns més que altres amb el que hem aconseguit, però el millor de tot es que ens esperen grans reptes aquesta temporada on podem millorar molt uns temps que semblen de gener/Febrer i no de Novembre. La mitja de Barcelona ens espera.

" Al final, tots satisfets !"

20  1530 Jordi Fernandez Sangra  1:16:38    C.A. FRANCOLI
39  1998  Marcel Sardà Boada      1:18:53   C.A. FRANCOLI
65  786   Alex Rodríguez Badia    1:22:02    C.A.FRANCOLI
288 476      Jose Lillo Vilches         1:30:27  C.A. FRANCOLI
350  549    David Martinez Pasto    1:31:58  C.A. FRANCOLI
391 1510    Manel Escurriola          1:32:56   C.A. FRANCOLÍ
408  650   Oscar Olive Del Amo    1:33:24    C.A. FRANCOLI

Moltes felicitast a tots companys, desde el primer fins al darrer !!  Visca els Francolins

By Ultraman 

miércoles, 21 de noviembre de 2012

Prèvia Mitja Marató de Tarragona. 25/11/2012

 Diumenge farà 10 anys de la meva primera mitja marató... era l'any 2002 quan un servidor jugava a futbol a la Pobla de Mafumet però veia que això de córrer no li desagradava.
 
Així que amb 20 anyets vaig decidir que provaria de córrer 21km...

 Aquell diumenge em vaig aixecar després del respectiu partit de dissabte. Havia plogut tota la nit i feia fred, així que em vaig posar una samarreta de cotó del Pryca i un bon impermeable antitranspirable per a que no entrés ni gota d'aigua.

Imatges cedides per Bou, aquell any 2002


Em vaig calçar les meves lotto ultralleugeres i uns pantalonets de futbol i au, cap al Casino.
 A la Rambla Nova em vaig trobar al Jordi Sentís, que imagino em devia mirar amb una mitja rialleta per la pinta que feia, mentre jo li explicava que seria la meva primera mitja... vam entrar junts al casino dins un ambient bastant veteranu i on no coneixia pràcticament ningú.


                                        
A la línia de sortida just vaig coincidir amb un tal Peio, que també era la seva primera mitja i anava tant de pipiolo com jo, així que vam decidir que correríem junts. Vam fer els 21km a ritme mano a mano, i inclús ens vam permetre un canvi de ritme final al Carrer Reial...


Ha plogut molt des d'aquell dia, però diumenge tornarem a estar a la línia de sortida. Després del respectiu partidet de dissabte amb els 4arreplegats ;)


Som-hi!
 
                                                                                                               By Adri

miércoles, 31 de octubre de 2012


                                           MITJA MARATO DE REUS 2012

Després d’una sèrie de curses de deu mil metres durant el període estival, ja estem preparats per donar guerra als 21 quilòmetres. Anys enrere en aquestes alçades anàvem a córrer els deu mils de Sabadell o de Manresa però com que aquest any la marató és matinera doncs en aquest mes d’Octubre ja tenim pila per la primera mitja.

Com ja va sent habitual, la ciutat de Reus ens espera ennuvolada o a punt per deixar-nos un bon ruixat. Què faci el que vulgui mentres que no ens emprenyi gaire l’aire. Durant tota la matinada la pluja ha estat considerable arreu de Catalunya o sigui que el paviment avui estarà relliscós.

Aquest any tenim les baixes de tres dels components del club, o sigui que la representació és curta, això no vol dir que no sigui potent. Així doncs, Bou Marcel, Doctor Àlex i el presi com cada diumenge, a les 8 a la gasolinera del Serrallo.

Els tres estàvem inscrits a la mitja i engrescats per fer una cursa ràpida, els entrenaments anaven sortint bé o sigui que el ritme ha de ser alt. Com que durant tota la nit i matinada ha estat plovent “cats and dogs” s’endarrereix l’hora de sortida. Com sempre, els noms més coneguts a la línia de sortida.
Sumant les dues modalitats gairebé arribàvem a uns 800 atletes o sigui que no es val a badar per agafar una bona posició a la sortida.
Com que cadascú de nosaltres té el seu ritme, ens donem la ma sota l’arc i ja no ens veiem més. Un minut abans, va apareix el mestre Rafa Prado que venia corrent des de Maspujols i que com a preparació de l’Ironman de Cozumel ve a corre la mitja a “ritmo controlado”.

Cinc minuts més tard de l’hora prevista i desprès d’una mena de caos discutint el sentit que hem de seguir un cop donat el tret de sortida, comença la cursa.

Primers compassos de la cursa i formem un grupet de sis o set corredors, uns que fan el deu mil i els de la mitja. Els que a mi m’interessen son el meu company de curses aquest any Jorge de Andres i en Rafa. Aquest any em coincidit amb quatre o cinc curses i veig que puc aguantar el seu ritme o sigui que m’esforço per no perdre-li la pista.
El terra està molt mullat i costa tenir una bona adherència, també hi hem de sumar els constants girs de 90 graus i algun de 360 que ens trobem en els primers quilometres.

La primera volta me la proposo fer a ritme alt però controlat ja que per completar els 21, haurem de donar dues voltes al circuit. Van passant els quilometres i els forats entre corredors cada cop es més gran, així que a partir del quilometre sis ja ens quedem només tres corredors. La segona part de la primera volta es costa avall i va bé per agafar una mica d’aire. Creuem el pas per línia de meta pels corredors de deu mil amb 36:12, bones sensacions i amb força per fer una segona volta idèntica.

Els següents quilometres son calcats als primers, Jorge davant marcant el ritme i en Rafa i jo aguantant amb bona cara. A poc a poc va augmentant el ritme i el primer en despenjar-se és el Rafa, jo encara vaig fi però no vull abusar molt ja que tinc el cap d’arribar al quilometre 17 amb força i poder fer un descens ràpid.

En el tram de pujada, en Jorge amb el seu estil professional, va agafant cada cop més ventatja i sense donar-me compte estic corrent sol en tierra de nadie. Això és la mitja marató, a partir del quilometre quinze comença la cursa per cadascú dels participants.
Toca apretar les dents, bracejar amb força i mirar endavant buscant la màxima concentració per no escoltar el dolor. Pel camí hem creeu amb en Marcel que com sempre fa una cara de patiment inimitable, això em distreu una mica i em fa pensar que jo no faig tanta mala cara.
Últim tram de la cursa amb tanta mala sort que l’aire que bufa ens ve de cara o sigui que ni tan sols tindrem el premi de baixar amb el vent a favor. Al Jorge el porto ja a una bona distància però em proposo agafar una mica d’aire i lluitar amb totes les forces per anar a per ell.
Tres quilometres de baixada per recuperar uns cinquanta metres, la cosa esta difícil però ho intento. Em distrec amb els corredors que em vaig trobant de cara i que em van dient “va que l’agafes”. Esperonat pels crits, me n'adono que cada cop vaig més ràpid i que la distància s’escurça. Miro el crono i veig que estic anant molt ràpid, faig càlculs i sé que baixaré de l’1:17, a sigui més ràpid que l’any passat. Em dono per satisfet i em dono el premi de gaudir del moment, m’acosto a la meta amb una gran rialla i content de pensar que a la mitja de casa nostra, donarem guerra.

Per tres segons i després d’una gran remuntada creu la línia de meta amb sisena posició i amb disfrutant d’aquelles curses on acabes molt satisfet per haver anat de menys a més. La prova està que vaig doblar el temps de les dues voltes, tot un gran què!!

Pocs minuts després de creuar la línia de meta comencen a caure les primeres gotes, m’espero a l’arc per veure els meus companys i el primer en arribar és el gran Bou, que després de donar-ho tot com sempre aconsegueix baixar de 1:22, no està gents malament per ser la primera de la temporada. Sota una puja ja més que emprenyadora apareix el Doctor amb les seves rampes i les seves aventures amb 1:25. Molt bé company, tot i renegar sempre, que te quiten lo bailao!!

" Gran cursa Bou! "

Per acabar, dir que aquest circuit no és gaire atractiu ja que hi ha molts girs i l’ambient és molt apagat ja que no hi ha gens d’animació però alhora, està al costat de casa i que el preu d’aquesta cursa encara és suportable.
Aquesta és de les poques que queden on hi omples el sarró, ampolleta de vi, mitjons, secallona, guants tèrmics, pometa, aquarius i dutxa calenteta, que això sempre és d’agrair.

Bé companys, ens veiem tots a la mitja de TGN!!

" va per vosaltres companys Francolins!"

6    Jordi Fernandez Sangra    01:16:21   00:03:38   2-M3 C.A. FRANCOLI
14  Marcel Sardà Boada        01:21:59   00:03:54   6-M3 C.A. FRANCOLI
31  Alex Rodriguez Badia       01:25:40   00:04:04   9-M4 C.A. FRANCOLI

By Plastic

miércoles, 3 de octubre de 2012

I CURSA EL REPLÀ DEL PLA DE SANTA MARIA. 30/9/2012




Després d’acumular unes setmanes de bons entrenaments, incloent ja forces series de mil metres i uns bons rodatges superiors a l’hora, em presento a la linea de sortida de la I Cursa el Replà del Pla de Santa Maria amb ganes de fer una cursa de menys a més.  La planificació és:  Una sortida ràpida controlant el ritme, la pujada situada a mig circuit fer-la a ritme i últims kms. amb descents em permetran anar molt ràpid.

A les 8:30 matí arribo al Pla St. Maria, on fa bastant de fred uns 13ºC temp. i molt de vent.
Sóc el primer corredor en recollir el dorsal, quin luxe;  Igual de luxe els corredors que i seràn presents:  X. Garcia Insa, Mosshen, X. Serra Termes “Guanyador de la cursa del Calçot”, Biel Secall (Borges Trail) que repareixia després de diversos mesos absent de la competició degut a un seguit de lesions i algun altre corredor mig anònim com jo.

Faig un escalfament relativament suau amb el company J. Olle.
A la sortida com la majoria d’aquestes curses hi ha molt bon rotllo i pocs nervis.
 La sortida va com la tenia planificada ràpida, passem al primer Km. a 3:32 vaig tancant el grup capdavanter,  som uns 7 corredors. A partir del kms. 1-1/2 és forma un primer trio amb  X. Garcia, Mosshen + un rw seguit d’un grup de dos i jo que em quedo amb un Trail Tarraco.
Al 3 kms. em quedo solet en un tram on hi havia bastant vent de cara.  Dicideixo fer via i no esperar a ningú, abans del segon tram de pujada m’agafa un corredor que ve per darrera, em despenjo d’ell a partir del segon kms. de pujada,  em marxa a poc a poc, encara em quedava la part més dura i decideixo fer-la al meu ritme.



Corono molt alt de pulsacions, recuperar-ho l’aire per poder realizar un bon descens,  em poso a ritme per afrontar la baixada amb bones condicions,  és una baixada de camí ample però molt enfangat degut a la pluja que va caure amb gran intensitat el dissabte.  A mig descens (kms. 10-11) hi ha dos repetxons, que em deixen mig grogui, seguit d´un senderó molt humit, ja en ple descens que quasi em foto de lloros.
A partir d’aquí últims 2 kms. pista ample baixada on em poso a tota gas 3:20  i l’últim a encara + gas 3:15.



Podi final amb sorpressa:

1 XAVI GARCIA INSA TROPS SPORT                                         00:55:13  
2 XAVIER SERRA TERMENS C.H. ATLETISME CERDANYOLA 00:55:19  
3 MOHSSEN EL HADDAD EL HADDAD BIKILA                         00:57:42  
4 GERARD GIL SENTIS C. EXCURS. UECANOIA                         00:58:50  
5 SERGI BEL BENEYTO RUNNERSWORLD TARRAGONA                 00:59:03  
6 MIQUEL ANGEL GALLEGO ROYES A.E. BLANCAFORT                 01:00:03  
7 MARCEL SARDA BOADA   C.A. FRANCOLÍ                                 01:01:02  
8 ABDERRAHIM JALAL MAROUF FACVAC MUNTANYA                 01:01:20  
9 BIEL SECALL ROCA BORGES TRAIL- AAEET                         01:01:46

Una cursa de muntanya molt recomanble, bona senyalització, molts voluntaris, recorregut exigent que és pot correr molt i bon ambient runner.

Solament recordar, que els C.A. Francoli també va estar present el passat 16 de setembre a la  Peonada Popular de la ciutat de Tarragona,  on vaig realitzar-la com  entrenament després de haver rodat a 1ª hora del matí  uns 10kms.
La vaig intentar també a un bon ritme i on sense haver-hi classificacions oficials la vaig acabar també en 7ª Pos. amb un crono de 22:14 els (6’3 kms. aprox.).  On vaig pecar de ser massa conservador,  també anant de menys a més.



Salut i kms. Bou.  

domingo, 16 de septiembre de 2012

CURSA 10 KM DE L’ARRABASSADA


Tret de sortida pels mes matiners de la nova temporada 2012/13. Només quatre fanàtics ens presentàvem a la línia de sortida amb ganes de fer un bon test de com havia anat les curses de pa sucat amb oli que havíem fet durant el mes d’Agost. La resta de components encara mandrosos per escalfar motors, excuses varies: haig d’anar a buscar els sogres a l’aeroport, tinc molèsties aquí, tinc molèsties allà, tinc un dit fracturat i el metge m’ha recomanat….. en fin, els de sempre allí estàvem presents a la sortida.


" Preparats per patir "

 Marcel, Oscar, Manel i jo mateix allí estàvem ben d’hora per fer un bon escalfament. La temperatura encara apretava de valent, la humitat era alta i amb poca cosa que fèiem ja suàvem de valent.
Les espectatives eren diferents entre nosaltres, els mes guerrers sortiríem a per totes desde el primer moment i l’Oscar amb molèsties a l’esquena intentaria rodar una mica conservador. En Manel, el tio mes pinxo del club va aparèixer amb bicicleta com aquell que se’n va a platja.

La cursa, organitzada per Athletic Track estava representada amb la seva plana major: Btaimi, Paul Sie, Mossen, Javier Jaimes, Bruno…. A la línia de sortida ja sabia que seria complicat entra entre el top ten. De totes maneres, les ultimes curses que havia realitzat hem donaven l’esperança de poder rodar acostant-me a 3:30.

Tret de sortida i com que les distancies eren dues, 5 km i 10 km de bon principi ja hi ha molta gent al davant. Els que realitzàvem els 10 mil faríem dues voltes o sigui que es tractava de fer la primera volta de warm-up i la segona a donar la resta.

Hi ha curses en les que a cada quilometre vas pendent del crono i vas afluixant o accelerant depenent del crono, aquesta va ser una d’aquelles on succeeix tot el contrari, no vaig mirar el crono ni un sol cop, ni tan sols no me'n vaig adonar ni el pas del 5 mil on havíem de passar per sota el crono oficial de la cursa.

Cursa d’aquelles on demostres que ja en portes unes quantes a les cames, amb control durant tot moment i de menys a mes.
Primera volta desena posició, no se ni el temps ni el ritme, només sé que porto la gorra i que només miro endavant. Vaig xequejant les forces al diposit i veig que encara tinc més de mig diposit, la cosa promet.
Quan passem per l’equador de la cursa desapareixen quatre corredors i hem diuen que estic situat a la sisena posició. Quan arribem a l’avinguda del cap Llevant ja veig els que porto davant. Btaimi al cap davant i amb força distancia respecte al segon, Paul Sie que es tercer i en Mossen que el persegueix a pocs metres. Just davant meu porto a Javier Jaimes que veig que no porte bon ritme i quan passem pel sis decideixo passar lo i seguir amb el meu ritme altíssim.
Guardo una mica de gasolina per la pujada monumental fins al Fortí de la Reina en cinquena posició amb una rialla a la cara perquè no pensava que sortís tan bona cursa. Coronem el segon port i ja només queda donar la resta per la carretera de l’Arrabassada el més ràpid possible. Encara tinc força i hem disposo a baixar a ritme alt, amb la vista veig en Paul i en Mossen però ni se m’acudeix anar a per ells. Avanço uns metres i encara accelero el ritme, encara tinc forces. A poc a poc vaig accelerant i veig que m’acosto als companys de davant, accelero una mica més i escuro metres, m’apropo. Encara queda baixada i encara tinc força, accelero. Al tram final de la baixada veig que els tinc aprop, accelero i sense creure-m’ho massa veig que els puc atrapar. Accelero una mica més, arribo a contactar amb ells amb el depòsit de benzina buit i la llengua fora quan sento que en Mossen hem diu:
-         Posat al darrera que ja tirem nosaltres.

Queden uns tres-cents metres i els tres anem a una. Tirant a un ritme altíssim que jo no puc ni gairebé parlar. Ens acostem al tram final de la cursa passant per sota de la via del tren i encara sóc allí aguantant el tipus.
Encara no he mirat el crono ni tan sols un cop i no tinc ni idea del temps que portem. Quan arribem a la ultima corba per enfilar la recta final es gira el Mossen i hem diu:

-         Esprinta el més ràpid que puguis, avui has fet una grañidísima cursa i et mereixes pujar al podi. Nosaltres son gent a la que ens agrada l’esportivitat i que la gent progressi dintre de l’esport.


" record per la historia "

Encara sense creure-m’ho, esprinto tot el que puc i al fons veig el marcador de la cursa que marca un 34 curt, apreto les dents i veig que hem separo mig metre dels dos cracks, en Mossen hem fa un copet a l’esquena i hem diu:
-Això és teu, enhorabona.

Creuem la meta amb 34:27 fent millor marca personal en 10 quilometres i amb una rialla de pam a pam.

Quina gran cursa i quin gran detall dels companys Mossen i Paul, ells saben el que representa que un corredor aficionat com jo sigui per un dia complir el somni de poder creuar la meta per davant d’ells.

" compartint podi amb els mes grans "

Dedico sense cap mena de dubte aquesta cursa a aquests companys de l’asfalt, per un dia hem vaig sentir molt gran. Una forta abraçada pels companys Mossen i Paul de l’Athletic Track. Aquesta gran marca és en gran part gràcies a ells.
 By  Plastic

martes, 28 de agosto de 2012

XXVII CURSA POPULAR DE SALOMÓ 19/08/12


Aquest diumenge per la tarda vaig iniciar la temporada amb la Cursa Popular de Salomó.   Es disputà per  la tarda, és un circuit de tres voltes d’uns 1.350 mts.  totalment urbà pels carrers principals del poble.
És una cursa que no m’agrada massa, per la seva curta distancia i perqué normalment porto molts pocs dies d’entrentament,  però s’ha fer,  per intentar-nos posar-nos en forma lo més ràpids possible per poder realitza un bons 10 kms al setembre.    Aquest any vaig  he tingut  la companyia, del meu amic i company de club el Plàstic,  que venia de doblar el dissabte amb una cursa de Flix al mig dia i 10 kms. de Maials per la tarda.
Vam quedar a les  18:00h. aprox.  poc ambient era massa d’hora, aquí tothom va just de temps i s’ho pren amb més calma.  Preparem  un bon escalfament i li ensenyo el recorregut.  feia molta calor.  No creiem tenir masses problemes per fer podi però lo principal en aquesta cursa és poder fer un bon temps i buscar un ritme alt de cursa.


" Familia Sarda preparada pel tret de sortida"

   La sortida de la cursa es realitza davant l’ajuntament,  tots junts petits i grans es una mica batibull,  bossinazo i tots a córrer.  Sortida bastant rápida, però als primers 400 mts.;  ja som tots dos cap de cursa, el Plàstic em comenta “ja ho tenim això i controla que anem 3:07” uff!!!!,  que es farà llarg,  passem la primera volta ja amb una diferència important sobre els grup per-seguidor que la realitzem a un ritme molt alt 3:22.

" De bon principi ja vam anar a la feina.."

 A partir de llavors a mantener un fort ritme,  jo a la meitat de la segona volta noto que no puc amb el ritme que portavem i perdo uns metres,  ell segueix igual.  En aquesta part de la cursa comencem a doblar els primers corredors més petits que participen,  és  molt popular i això també  es nota amb els participants i al llarg del recorregut amb els controls manuals de dorsal i amb la gent que del poble que ens anima i intentar refrescar-te tirante molta aigua.   L ‘ultima volta és un recital atlètic del Presi,  una apiconadora, no li puc recuperar ni un metre,  sino al contrari em guanya distància a poc a poc.  Guanya amb un  temps final  molt bo 13:40 (3:20) jo 2º amb 14:11 (3:28) uns 35’ per sota el temps de l’any anterior.  M’hagués agradat lluitar-li la cursa una mica més però està en un bon momento de forma.

" un puntet més i..."

A recuperar l’alè, alguna foto que altre,  dutxa  i una  bona cerveseta  per hidratarnos de la forta calor que continuava fent;  i una llarga espera  per pujar al podi per recollir els trofeus, (Peio, subimos al podio ya ibmos 3-1 jejeje), davant de més de mig poble que esperava jugar al bingo, era uns dels ultims actes de la Festa Major.

lunes, 27 de agosto de 2012

CURSA FESTA MAJOR DE FLIX 2012 – CURSA FESTA MAJOR MAIALS (18-08-12)


En ple mes d’Agost es disputen aquestes dues curses, la primera consisteix a donar vuit voltes al poble sumant poc quilometratge (quatre), la dificultat està en què el tret de sortida es realitza a les dues del migdia si totes les curses anteriors han anat sota l’horari previst. Aquest any, com podeu imaginar en plena onada de calor allò va ser un Boston remember.
La següent cursa, es diputava a Maials poble a només 20 quilometres de Flix i també com a celebració de les festes majors.
Aquesta cursa ja es una mica més atractiva ja que el circuit és de 10 quilòmetres i pots fer un test de pretemporada.
Així doncs, es tractava de fer un entrenament ràpid a Flix i una cursa a full a Maials. Aquests eren els meus pensaments de sortida però aviat giraria la truita.

Surto de Tarragona tard, per no haver de suportar les temperatures de gairebé quaranta graus dels pobles de la Ribera D’Ebre i cap a quarts de dotze ja estic allí.
La gran sorpresa del mati va ser quan vaig a buscar el pitrall i hem tenien preparat el distingit numero 1. Encara que per categories no hem consideren del poble, hem tenen considerat com a fill del poble i molts dels companys del poble hem van seguint les meves evolucions durant la temporada.

" Tot un honor per mi"

Aquest pitrall pesa molt i canviem inconscientment la tàctica del dia. Com sempre, al tractar-se de premis en metàl·lics, els primers tres calaixos del podi tenen un preu molt alt. Aixa doncs, es tracta de surtir amb una mica de seny i apretar a les darreres voltes si encara et queden forces.

Tret de sortida i Àlex Estela “l’ironman del poble” es decideix a tirar del carro per davant de la flota magrebí, en només una volta ja m’han tret uns metres irrecuperables i hem quedo en novena o desena posició. Tal i com havia plantejat, les tres primeres voltes dosifico una mica i acompanyat del gran Tonyo Gironès, ens disposem a recuperar posicions.
A partir de la quarta volta hem noto bé i començo a forçar la màquina, hem despenjo del grup en el que estava i a poc a poc vaig enfortint el ritme, evidentment també agafo tots aquells que han sortit esvarats.
Cinquena volta i tot està al seu lloc, de tots els del poble ja no en tinc a cap a davant, ara només hem queda apretar una mica més. Aquest numero 1 hem dona força i a la sisena encara dono un puntet més, setena posició, sisena posició, cinquena posició…..vuitena volta i només tinc als atletes del magreb i un noi prou fort de Lleida que m’es impossible d’atrapals.

" Deu ni do els que van darrera..."

Finalitzo la cursa de menys a més i amb una més que meritòria cinquena posició amb un registre de 3:20 el Km, molt content de les sensacions i molt content d’estar un any més al poble.

Amb només quatre hores de diferència ens tornem a calçar les Asics, aquest cop a Maials per fer un deu mil. Estar clar que la cursa del migdia passaria factura i havíem de sortir amb una mica de seny.

Ens tornem a trobar gran part dels corredors del migdia, els magrebins, Tonyo Gironès, Pedrito Ortega, Xafatolls....
La tàctica la de sempre, sortir tranquil i anar apretant segons sensacions. Tret de sortida i al capdavant ja marxen quatre components, tres magrebins, un noi de color i en Pedrito. Estar clar que allí no hi fem res, per això fem un segon grupet a veure passar les primeres voltes a veure com van les cames.

Amb en Tonyo l’entesa és bona e impartim un ritme de 3:40 que ens senta d’allò més bé. Passen quilometres i seguim els mateixos. A partir del quatre tinc bones sensacions i m’atreveixo a donar un puntet més, 3:37 durant tres quilometres més i encara vaig bé. Hem giro i me n’adono que el grupet ja s’ha reduït, m’agrada i les sensacions encara son bones i apreto una més. Penso que a partir del quilometre set pagaré el desgast del matí però me la jugo. Només hem queda un Xafatolls enganxat a la sabatilla, sé que serà dur de pelar però arribem al set i encara tinc forces, anem a 3:30 i sento que esbufega, ara és la meva. Només queden tres quilometres, apreto les dents i accelero, no m’ho puc creure que en aquestes alçades de la temporada pugui corre per sota de 3:30, ho faig amb tan bones sensacions que darrera meu ja no queda ni el Tato. Això encara hem dona més força i hem planto corrents els dos últims quilometres a 3:28 i amb una excel·lent cinquena posició.

"gran grupet perseguidor"

Total dues curses al sac amb dues cinquenes posicions, grans ritmes per tractar-se del mes d’Agost i una rialla de pam per les bones sensacions en que ho he fet.
Molt content d’aquest mes tan caluros i amb moltes ganes de que comenci la nova temporada per gaudir de les curses de casa i portar el nom del club el més alt possible.
Ens veurem el proper dia 8 a la cursa de l'Arrabassada per fer la foto d'inici de temporada.

By Plastic

viernes, 10 de agosto de 2012

CURSA 5 KM LA MORA- TAMARIT 04/08/12

Per primer cop en la meva trajectòria hem disposava a fer una cursa de cinc quilometres, per mi ja sabeu massa curta però per l’època en que estem ja n’hi ha prou i amb les calors que estem patint gràcies.
L’altra anècdota de la jornada va ser que tenia company de cursa, no a la meva categoria però si en categories inferiors. Durant aquests dies tenia els estimats amics txecs per casa i el petit Josef va ser l’encarregat de compartir un graciós escalfament.
La primera cursa va ser la seva, uns 400 metres planets i ràpids. Es molt graciós veure la sortida d’una cursa de nens de vuit anys ja que surten disparats com uns llampecs i amb només cent metres la majoria d’ells ja no poden ni fava. El Josef va sortir conservador i en un gran final va ser capaç d’avançar a quatre nens i va entrar en una més que meritòria tercera plaça. Va marxar pujant al podi, medalla al coll i més content que un gínjol. Aquest petit sembla ser que li agrada corre i si segueix així serà un bon Francolí en un futur.

" En Josef Alvarez al podi "

Els companys entesos en la matèria només hem van donar un consell: des del primer metre has de sortir a fondo i fil per randa així ho vaig fer. Els que hem coneixeu sabeu que hem caracteritzo per corre en positiu o sinó per mantenir un ritme alt i constant al final de la cursa.
Doncs aquesta cursa no va ser així, tret de sortida i surto com un boig pensant-me que sóc capaç de fer els cinc quilometres al mateix ritme. Al capdavant en Jorge de Andres, un noi que no coneixia i jo, en pocs metres ja anem tots tres separats de la resta. Primer quilometre 3:13, anem massa ràpid però confio amb els consells dels meus companys. Arribem a la primera volta 2,5 Km i segueixo al capdavant i amb un ritme molt alt però allí voy, que surti el Sol per on vulgui!!! Passem pel tres i encara tinc bones sensacions però veig que la gasolina comença a decaure. Una mica més del quilometre tres ja hem començo a despenjar dels dos capdavanters que ells no afluixen, segueixen per sota de 3:20 i jo ja corro un pel més lent. A partir d’aquí i arribant al quart quilometre la pressió psicològica comença a fer efecte, veig que cada cop m’allunyo més dels dos capdavanters i el quart classificat es comença a acostar. Dit i fet, a tan sols cinc-cents metres de l’arribada se m’acosta el perseguidor. M’ataca i no sóc capaç de seguir-lo és la sensació que més detesto, l’anar de mes a menys. Que lluny que està l’arribada si no tens forces per remar amb els braços i l’únic que fas es remar amb el cap, que trist.

"Ni tan sols dona temps d'escalfar..."

En fin, quarta posició amb regust agredolç ja que les sensacions abans del tret de sortida eren molt bones. El que estar clar amb aquest esport es que cada cursa és un mon i sempre hi ha una cosa aprendre, en aquest cas i com sempre, s’ha de corre amb el cap i no amb el cor. Si hagues sortit a ritmes més baixos, les sensacions finals haguessin sigut més bones.
Per la propera ja sé com fer-ho i segur que aniré millor, encara que sigui una cursa s’ha de corre de menys a més.
Tampoc cal dramatitzar, estem a l’Agost i les sensacions son bones, ara el que toca és disfrutar del que més ens agrada fer que no és una altra cosa que la de surtir a estirar les cames quan el cos ens ho demana.
Ens veiem a la propera cursa i al tret de sortida de la temporada ya que tots aquells de que es disposin a fer la primera marató de la nostra ciutat s’hauran de calçar les Asics una mica més d’hora. Soposo que serem uns quants Francolins a la cursa de la la Vall de l’Arrabassada, ens veiem alli companys!!  

By  " el presi"

domingo, 29 de julio de 2012

MARATÓ EKIDEN RELLEUS SANTES CREUS. 7/7/2012

El dia 7 de Juliol teníem la cita obligada amb la Marató Ekiden per relleus de Santes Creus. Aquesta prova va ser la primera competició com a club, inscrits com a mítics LOS DEL RIO. Ja han passat gairebé dos anys i continuem cremant sola, entrenant, cada dia som més gent, i sobretot, gaudint.
Aquest any era la tercera edició, i com a novetat portavem dos equips, estrenant així un equip mixte que va fer un gran paper.

" Els components dels dos esquips Francolins"

L´equip only escrotos estava format per: Marcel, Peio, Oscar, Àlex, Plàstic i Adri. Fins a la sortida no teníem gaire clar els rivals que ens trobariem, encara que en aquesta prova sempre hi ha equips de nivell. L´any 2011 va ser brutal.
El presi va repartir els relleus i va preparar la tàctica. Així que hauríem d´intentar rodar per sota de 4, gens fàcil en aquest circuit on les pujades et van omplint les cames d´àcid làctic.

Marcel va fer el primer relleu de 7´5 kilòmetres. Rivals de molt nivell i sortida molt forta, intentant marcar a Senen Escoda (RW Tarragona). És un dels relleus més complicats, ja que fa molta calor i la lluita per posicionar-se bé és aferrissada. Molta animació al pas per la plaça del monestir, aquest any han vingut fins i tot dos noces per donar més color. Aconsegueix baixar dels 30 minuts, bon temps i m´entrega la pulsera.

Toca fer el segon relleu. Poc entrenament a les cames, vaig demanar fer un relleu curt, on podia donar més rendiment. Sortida forta i poc a poc vaig retallant al RW que anava primer, que tot s´ha de dir era d´un nivell més baix. La baixada la faig "recuperant", s´han d´estalviar forçes per la pujada. Apreto les dents per intentar recuperar terreny. Només son tres voltes al circuit, es poden fer a tope. Quan les cames començen a fer figa ja tinc la ma amiga d´Óscar. Tres voltes en 16:34.


                                                   
                                       Foto aportada per Sergi Hidalgo, algú té més?


El nou fitxatge del club surt com un llampec. Ell debuta en aquest circuit i no ha experimentat encara la seva duresa. Fa la volta més ràpida de tots els corredors de la cursa, 5:07...ufff!! Impresionant!!! I encara li queden 6 voltes!!
Per darrera li va retallant el crack Pedrito, que recupera així per l´equip The Wild Bunch la segona plaça.
A mesura que passen les voltes va pagant l´esforç, però acaba complint l´objectiu,  42:01. I a veure qui millora l´any que vé el 5:07 del primer gir.

Àlex, quart relleu. L´any passat va trobar el ritme en un relleu similar de tres voltes. Aquest any surt més centrat, i ja amb la tercera plaça més o menys assegurada. Els dos primers equips han obert bretxa. Bon temps que l´any que vé segur que millora, 18:14.

Presi on fire!! Li toca ballar amb un estratosfèric Sergi Hidalgo i el gran Garcia Insa, que es disputarán el primer lloc de la general en aquest relleu. Ell com sempre amb seny, i és l´únic que corre com els bons, en negatiu. Primer gir en 5:48 i el 7º en 5:43. Per les seves cames l´àcid làctic són sinònim de benzina. Marca temps d´èlit al circuit, 40:27.

Torn de Adri. L´home que no es posa nerviós mai. Va fer l´escalfament en cotxe, anada i tornada fins Tarragona. Surt controlant el crono i regulant les pulsacions. Els entrenaments per Renau són efectius, 18:28.

Finalitzem tercers, amb un temps de 2:45:41, mitja de 3:56/km. Marca assolida segons la telemetria marcada, però que l´any que vé millorarem.
Dutxa i sopar al casal del poble, envoltats d´amics runners. Gran organització, en molts llocs haurien de prendre nota de com s´organitza una cursa. Pugem al podi com tercers. Un orgull compartir podi amb aquestes bèsties i sobretot, grans amics.


                                                                                                       
                                                                                                     By Peio

viernes, 22 de junio de 2012

PUJADA A MIRAMAR 10/06/12

Feia més de mig any que no em vestia amb la samarreta del club però aquesta és una d’aquelles curses que personalment m’enganxen. A més, cada dia veig les antenes de Miramar des de casa i puc anar visualitzant el repte que suposa pujar-hi… així que arribats el dia, no hi havia excusa!
Marcel, Àlex i un servidor ens vam trobar mitja hora abans de la sortida i a les 8:30 ens plantàvem darrere la línia de guix. Petardo enlaire i arrenquem! Havíem provat el circuit tots tres junts aquella mateixa setmana i érem molt conscients del què ens esperava en els últims 4kms, així que sortida conservadora que els cartutxos ja els cremarem més amunt. Marcel surt ràpid i el perdo de vista ben d’hora. L’Àlex surt més tranquil però sé que tampoc ha de ser la meva referència. Avui em toca córrer com més m’agrada: ni Garmins ni històries, per sensacions!

" El bou en acció"

Vaig a ritme i còmode. Porto la respiració i mica en mica començo a passar corredors. Arribem al trencall definitiu on comencen les rampes de veritat i després de tirar-me un got d’aigua pel damunt, engego el motoret. A aquestes alçades de la cursa tothom va pràcticament sol i concentrat en les seves cames. Veig gent tocada per davant i els vaig agafant. Just abans d’arribar al poble de Miramar atrapo a l’Àlex, que ja havia mirat un parell de cops enrere per si  venia la cabra. Així que ens posem a tirar els dos junts fins a dalt de tot... bé, fins a la línia de meta no, ja que a 100m l’Àlex fa un canvi de ritme que sort que no duia la samarreta del club perquè sinó qualsevol hagués dit que al CA FRANCOLÍ ens hi juguem les castanyes!

" La cabra de Renau amunt!! "

A dalt ens trobem el Marcel que ha tornat a disfrutar en aquesta cursa i ha fet un gran temps, pràcticament el mateix de l’any passat.
Menció especial mereix l’organització de la cursa. Res de xips ni altaveus. Un bon esmorzar amb cigaló inclòs i endavant. A part de les rampes de Miramar, és de les coses que em faran repetir. L’any que ve, més.

" El doctoret pit i amunt"

Posició dels Francolins:
       Marcel   10è      59:02
                                             Àlex     14è     1:02:06
                                               Adri    15è     1:02:15

                                                                                                   By Adri " la cabra"

sábado, 9 de junio de 2012

EXTREM MAN SALOU 03/06/12

Ja ho sé, no tinc paraula però… Una trucada inesperada hem va proposar córrer la marató amb un equip anomenat BICIPARK de Reus a l’Extrem Man de Salou.
No coneixia a cap component de l’equip, tan sols sabia que l’any passat havien fet una bona campanya amb la prova per relleus.

Després de la decepció de Boston vaig decidir donar descans al cos. Les quilometrades entrenades per la marató podien passar factura en qualsevol moment. Ja havia començat a fer entrenaments més curs preparant la cursa de la Mina i amb el cap pensant amb la pujada al Llorito, però bé, després de pensar-m’ho m’atreia aquesta nova experiència, l’única cosa que demanava era que no m’exigissin cap marca. Sabia que que amb un ritme suau ho podia fer, amb tranquil·litat i bons aliments.

Al cap de tres dies i després de consultar-ho amb la jefa, vaig agafar el telefon per donar el meu Si, ho vull.

Ja estàvem un altre cop amb l’aigua fins al coll!! Dos o tres entrenaments passant de l’hora, una tirada llarga de 26 quilometres i cap a Salou que hi falta gent. Aquesta ultima tirada hem va asserenar bastant ja que a ritme de 4: 18 hi havia anat tranquil.

Dissabte per la tarde m’acosto a la fira a coneixe els meus companys d’equip. Lídia, l’encarregada de fer la part de natació i amb unes previsions de fer el recorregut amb una hora, Xavier Capdevila, encarregat de fer els 180 quilòmetres matadors amb bicicleta amb una previsió de sis hores i el menda lerenda que faria el que podria.

Diumenge només posar el peu a terra, m’acosto a la finestra i veig que està ennuvolat, la Lídia si tot ha anat com estava previs estava a punt de sortir de l’aigua. Al cap de poca estona comenta a ploure, per una part estic content perquè no farà la calor del dia anterior però per l’altra preocupat perquè en Xavier haurà de pedalar sota l’aigua i fer els trams de baixada amb molt de compte.

Esmorzar riguros cap a les deu del matí i marxo cap a Salou a veure com arriben els cracks i a preparar-me pel meu torn. Si tot anava bé, cap a les 13:30 havia de començar de la meva cursa a peu. Els primers classificats comenten a apareixe com unes fletxes al transfer Box, els primers participants per relleus també comenten a aparèixer. Ens acostem cap a les dues, han passat ja massa equips i hem començo a posar nerviós. Creia que amb el temps que aviem calculat ens podríem acostar als llocs de podi però tal i com anàvem, si fèiem dels deu primers gracies.
Hauria de córrer un total de quatre voltes circulars, desde La Pineda fins a Cambrils amb un total de 10,5 Km’s, passant pel passeig Jaume I que é son estaven situats els Boxes i la línia d’arribada.

A les dues del migdia arriba el Xavier, la pluja li ha fet perdre molt de temps, és totalment comprensible, hem dona el xip i sorto com un coet amb moltes ganes de recuperar posicions perdudes.
Com un llampec passo la primera volta a ritme de quatre el quilometre, sé que vaig molt de pressa però estic emocionat i aquest ritme hem fa anar còmode. Al primer avituallament hem trobo amb el Víctor, Juamma, Arnau, Mediavilla… que hem donen molt de suport.

" Chip al peu i... comença l'espectacle"

Segona volta a ritme ràpid però intentant dosificar una mica, fa un Sol de justícia i sé que puc patir deshidratació. Amb dues voltes ja he passat a tres corredors per relleus, això hem fa córrer amb moltes ganes. Tret de tres o quatre sé que sóc dels que estic marcant uns grans temps per volta. Mitja marató amb 1:28, massa ràpid però les ganes no hem deixen córrer més lent. Tercera volta i ja començo a notar la calor i la humitat de valent, sense voler hem cauen els segons per quilometre però encara rodo a 4:30, això està molt bé vaig pensant.

Quarta volta i comenta el calvari, vaig suat com si hagues sortit de la dutxa i son les quatre de la tarde. Els últims avituallaments son fonamentals per no caure rodó a l’asfalt, la gent que feia l’ironman véncer estava patint de valent, al mínim desnivell s’aturaven a caminar. Jo encara tenia força però la justa per arribar amb decència. Els cinc últims avituallaments havia de parar a fer cua per agafar un got d’aigua. Cada cop, parava a mullam la gorra amb aigua, bevia dos gots d’aigua i seguia, la calor era altíssima quan s’acostàvem ja a les cinc de la tarde.

"passeig amunt"

Quatre últims quilometres amb avisos seriosos de rampes a les cames hem van fer baixar molt el ritme, tot i això molt satisfer del resultat final. Tot just cent metres abans de l’arribada m’esperaven els meus companys d’equip per entrar junts, no ho havia experimentat mai però va ser el millor moment de tots, l’entrada a la meta aixecant tots els braços triomfa dors pel nostre esforç amb equip.

Va ser una gran experiència que segur que repetiré. Agrair efusivament a les màquines de la Lídia i d’en Xavier per aquest gran diumenge. Moltes gracies també al patrocinador de l’equip BICIPARK.

"arribada molt bonica"

 By plastic