lunes, 19 de diciembre de 2011

20ª MITJA MARATÓ TARRAGONA. 27/11/2011

Un any més ens disposem a fer la mitja de la nostra gran ciutat amb la il.lusió de sempre. Aquesta any ja semblem un equip seriós, amb un bon grapat de francolins nous i una equipació a l’alçada de la nostra gran qualitat. Quedem un a hora abans per fer-nos la foto de rigor amb tot l’equip i calentem a les instalacions del nostre gran club.

Aquest any m’he de posar en plan realista i admetre que no estic tan bé com altres anys, i per tan sortiré a 4’.
 Però els cracks de l’equip es plantejen reptes més ambiciosos, i no hi ha dubte que ho aconseguiran, perque han treballat molt, i molt bé.

                                           El Presi com sempre, impressionant!!
                                      
Començo la cursa molt tranquil amb l’objectiu de passar el primer quilometre en 4 clavats, cosa mai vista en mi perque sempre passó el primer quilometre a tota pastilla estigui com estigui, i el passo en 4’2’’: molt bé.
Quan enfilem el carrer Reial veig devant meu l’Adri i l’avanço; em sembla que necessita fer aquelles sèries mítiques al riu a les 4 de la tarda amb els espaguetis intentant fer el recorregut invers de l’hora de dinar.
Van pasant els km i de momento clavo el 4’ x km. Abans d’arribar al 10 veig un grup de corredors agrupat al voltant d’una noia amb els cabells rossos al vent, és la Mireia Sosa. Avanço el grupet i passo el 10.000 en 39’50’’: bé.
Em trobo molt còmode i continuo amb el mateix ritme buscat ja el moment decissiu de la cursa, a partir del km 15.


                                            Dos bous en acció!!

A la zona del passeig del Miracle em vaig creuant amb els meus companys d’equip. La cursa va tan tibada que van en grups solitaris a molta distància del grup següent. Els animo però van tan concentrats que amb prou pena em veuen.

Arribo a l’escullera. Per sort avui no fa vent. Em noto una mica cansat però mantinc el ritme. Arribo a l’ultim km amb un runnersworld que em fa la goma, però amb el meu últim esprint irresistible el deixo enrera entrant en 1h24’32’’. Estic content perque he fet poques sèries i he entrenat poc i molt concentrat en l’últim mes.

                                            Una cursa amb molt color Francolí

Menció especial pel Manel que va estar a punt de baixar del’hora trenta. Aquesta mateixa temporada segur que ho aconseguirà.

Tots aconseguim més o menys els nostres objectius, tot pensant que la temporada és molt llarga i estem al començament. Queden encara molts moments de glòria o de desencís, però de ben segur que lluitarem per que sols siguin de glòria.

Temps:

Plastic       1:16:32
Peio            1:17:42
Marcel        1:19:11
Alex            1:24:32
Oscar          1:30:16
Manel          1:31:11
David           1:31:25
Jose L.        1:35:11



                                                  
                                          By UltraMan
                                                        
                                                                             

No hay comentarios:

Publicar un comentario