Arribo a plaça Espanya molt il·lusionat, però amb molesties al tendó, veig que no podré disfrutar-la como jo voldria, però cor fort i ànims que fa un bon dia!!!!!
Hem quedat amb l'Àlex a les escales del pavelló nº5, ens canviem junts, el noto una mica tens, nerviós. Ell porta el mínim de roba per deixar, jo he d'anar a deixar la bossa. Hi ha molta gent.
Barcelona ja s'ha convertit en una de les grans d'Europa, molta gent de fora, però també d'aquí.
Escalfo lo just, però la molèstia del tendó no ha marxat i veig que tindré de córrer tota la cursa amb ella, em mentalitzo i vaig cap al calaix de sortida. Allí ja hi ha l'incombustible Àlex, gran company de Club i d'entrenaments.
És l'hora de la sortida, ens desitgem sort i ens concentrem amb els ritmes que hem de portar i visulalitzem el circuit i a córrer.
Després del primer km. el perdo de vista, jo agafo de referència el globus de 3h.
Carrer de Sans, moltíssima gent, en passar pel Camp Nou deixo enrerre el globus.
Pas del km.5 traquil, la molèstia no ha anat a més, veig els meus tiets animant als corredors, ens saludem. Intento aumentar un mica el ritme aprofitant el desnivell del circuit però el tendó dóna el primer avís, massa ràpid. Tornem al ritme de l'inici.
Els kms. passen molt ràpids, gran conjunts d'animació toquen de conya, venen ganes de quedar-se a escoltar-los, però avui hem vingut a correr, no de concert.
De sobte em trobo al km.15. Ep aquí m'espera la família, els visualitzo al final del carrer Rosselló cantonada amb Marina, noto els seus ànims, bona cara + botella d'isostar com estava previst, piles carregades i a centrar-se una altre vegada en la cursa.
Ens creuem amb els primers, al pas de la mitja, veig el Pere Gomés, va com si res, "que cabró".
Em prenc el primer gel, vaig amb un grup reduit de corredors, portem un bon ritme, la molestia hi és però no va a més. Al 28-30 començo a perdre pistonada, el tendó comença a molestar, va a més, no em deixa fer la trepitjada correctament, he de reduir el ritme que portava m'intento hidratar bé, perquè la temperatura comença ha aumentar.
A l'entrada Art de Triomf em paro a estirar-lo, arranco i començo lent "em criden com a bojos una mare i uns nens" que plegui el xumet del germà petit que l´ha tirat al mig per allà on passem el corredors, no em noto massa àgil però faig la bona obra. Em dono compte que el meu ritme ni les meves sensacions ja no són les ideals per acabar amb l'objectiu marcat.
Ara toca disfrutar de l'ambient de la cursa i acabar amb les millors condicions possibles.
Els kms. passen lents, entro a Pl. Catalunya esta a reventar, Portal de l'Angel tot vallat, hi ha molta gent cridant i animant, tinc que parrar l'isquio m'ha pujat, déu ser per l'emoció, al mateix moment que passen les llebres de les 3 h., la gent em ve a buscar, em volen ajudar a continuar, estic segur que l'Àlex m'ha passat, no ens hem vist, va tant concentrat ......
Al mític c/. Sepulveda hi segueix havent la mateixa gentada que en tot el recorregut, espero la plaça en candeletes, companys això es fa molt llarg. Entro a la Av. Mª Cristina, allí hi ha la familía al complet en una cantonada animant com a "boixos nois", hi vaig a saludar i em concentro amb l'entrada a meta. Això esta fet.
Acabar la marató sempre és emocionat per tots els moments i records que et venen al cap, les tirades llargues que has fet i moltissims moments que són teus, però aquesta vegada ha estat tranquil·la, perqué se que l'any vinent tornaré, m'agrada possar el cos al límit i m'encanta la marató.
Crono 3:07:22 una més al sac i ja en van 8.
By Bou
LA MILLOR AFICIÓ!!!
L´ULTRAMAN DEL CLUB EN ACCIÓ
No hay comentarios:
Publicar un comentario